PUIG CAMPANA; ESPOLÓN CENTRAL, IV+

5:30h - Sona el despertador. Gràcies que ho tenim tot preparat!

6:00h - Puntual com un rellotge apareix Xarli per casa. Carreguem tot el material que no és poc: friends, empotradors, express, cordinos, reunions, mosquetons, les dos cordes... JODER!! si sembla el cotxe de l’home de la ferralla! Portem molt de ferro!!

7:30h - Arribem a Finestrat. Conduïm cap a la Font del Molí, als peus del Puig Campana. En aparcar, la silueta de la Gran Muntanya de llevant ens espera silenciosa; quín impacte que causa des de prop! Ens pengem els trastos. Ens decidim pel sender de l’esquerre. Després de 45 minuts caminant ens adonem que la via triada està més cap a la dreta; ens veiem obligats a fer camp a través.

8:30h - Per fi trobem el peu de via! Ja podem llegir: “Esp. Cntr”. Hem estat uns 30 minuts buscant i trepant, i per poc no desistim! Ja tenim el peu de via a uns 50 metres del pis pla.

9:00h - Tot preparat! Després d’un “Pedra, paper, tisores” jo comence: 1a reunió i sorpresa: de dos parabolts a la reunió sols hi ha un! Per sort, al costat hi ha un clau i dues fissures evidents on puc clavar un empotra de 8 i un de 6. “Monte” i al poc arriba Xarli. Es penja els trastos i tira cap amunt.

12:00h - Després de 5 llargs on hem tingut de tot: reunions als pins, travessies, pèrdua del empotra del 8... trobem la primera reunió de parabolts. Mengem alguna cosa i bevem aigua que el sol calfa de valent. Xarli tira cap a dalt...

13:00h - Xarli arriba a un “suite” de 5 estrelles en el pis 50 del Puig. Es tracta d’una reunió de parabolts molt còmoda on parem a fer un cigarret i gaudir de les vistes. Tot un luxe! Com anem bé de temps, perdem 15 minuts i ... en alçar la vista, veiem que l’assumpte es complica: tenim uns núvols enganxats al cim! Em toca obrir a mi el que serà l’últim llarg.

13:45h - Fi del trajecte. Ara toca baixar. La sorpresa ve quan observem que la senda es complica: hem de “destrepar” i passar per llocs un poc exposats. Per sort, hi ha un cable d’acer on decidim “anclar-nos”. En 30 minuts descendirem a la pedrera que ens durà al cotxe. Però està a 20 metres! Per baix de la nostra posició veiem un clau i un cordino podrit. Xarli em mira incrèdul i em diu: “Jo d’ahi no em descolgue”- afirma rotundament. Dos metres més avall hi ha un pont de roca: abandonem un cordino i un maillot i baixem a la pedrera.

16:00h - Per fi s’acaba’t la pedrera i el sender! Ens hem vist obligats a parar perquè les cames no responien. “Som uns putos domingueros Xarli”- cride. “Lo nostre és escalar no caminar”. En arribar al cotxe ens espera Cambrils, acompanyat de dos amics. Ens anem cap la Nucia a escalar però primer dinem i ens fem unes “birres” que hui ens les hem ben guanyades.

PABLO EL FLAC

XARLI EL VASCO