Amb aquestes intencions marxaren Jota, Pablo "El Flac" i Jaume cap les parets del Penyó d'Ifach el passat 25 d'Octubre. Buscàvem tots els mateix? què trobaríem?
Després d'arreplegar a Pablo en Pego i a Jota en Ondara, marxem un bon diumenge direcció Calp amb la intenció d'escalar una de les vies del Penyó. "No em claveu en res xungo, ehhh!!" digué Jaume. Per a Jaume era la primera vegada que deixava la deportiva i s'endinsava en el mon dels llargs i les reunions a mig camí. En canvi Jota i el Flac, apassionats i experimentats d'aquest tipus d'escalada, era un diumenge més per gaudir de l'escalada en el Penyó, de les seues vistes, del silenci a partir de la 2a reunió (made in Flac), de la seua roca, de les "ploramiques" de les gavines, dels "guiris" pujant pel sender (també made in Flac)...
Arribats al lloc i després d'una ascensió caminant fins peu de via, arribem a la via Costa blanca. Dirigits per Jota, el més experimentat en aquest tipus d'escalada, obri el primer llarg Pablo. Arriba a la primera reunió i comença la nova experiència per Jaume: crush!! primer passet per començar el primer llarg; aquesta és la benvinguda que ens dona La Costa Blanca. Algun pas més finet pel mig i Jaume arriba a la primera reunió. Poc metres darrere Jota.
Segon llarg: placa grisa i a mig camí una secció rojenca amb una gran escletxa per escalar de bavaresa i en "X". Obri Jota aquest llarg. El segueix Jaume (a qui personalment li agrada la secció rojenca) i tanca el llarg Pablo.
Tercer llarg: un llarg prou facilet de roca grisa. Obri Pablo. Arribem a la següent reunió sense cap dificultat.
Quart llarg: 6b+ a 200 metres. Bé està... Jota brillant! encadena el llarg sense patir. El segueix Jaume qui no juga massa net i tira d'alguna que altra cinta: el cocooooo!!! on meu clavat?!! Acaba el llarg el Flac relativament bé.
Cinqué llarg: a petició (sí o sí) de Jaume, ens desviem a l'esquerre per la via Pirata, per fer d'una tirada l'últim llarg. Obri el Flac: fa la travessia i cap a dalt. El segueix Jaume (en pocs minuts respira tranquil!!) i acaba Jota, qui exclama en arribar dalt: "No m'agrada anar de segon!!!" i menys en aquest tipus de vies assegura. I es que em deixat l'últim llarg de la Costa Blanca catalogat de 6b+ perquè a Jaume aquest tipus d'escalada... ejem ejem...buuffff...!!.
"Per fi dalt" "A mi no em torneu a enganyar" mig crida Jaume. Jota i el Flac es riuen!
"Eiii!!! mira Eivissa que bé es veu!!". I així, després de sentir al guiri: "Climbers!", ens llevem l'arnés, el material, ens fem la fotografia amb la illa al darrere i marxem sender avall: Bona vista durant tota la baixada!
Després beguda fresqueta, entrepà (que booooo!!!!!) i a la vesprada a Llíber. Allí estan Cambrils i Pere escalant. Jota aprofita per anar acabant la via que ha equipat en Llíber, situada a la dreta de "Rocadictos". Ahh!! en la zona ens trobem amb dos britànics d'aproximandament la nostra edat. Un d'ells és Josep en versió britànica. Aprenen algun que altre "taco": s'ho passa d'allò més bé repetint i fent-nos repetir "Chúpame la p... p...!!" o "Tira paca lla chicho".
Per acabar el dia la cerveseta en el Tallarina!
Molt per eixa trepada, vixca la tàpia!!!
ResponderEliminarsupose Jaume que ara que ja has tastat la mel no voldras parar.. que grans que sou
Enhorabona y gracies a Jota per la nova apertura a Lliber!