BTT ALACALÀ DE LA JOVADA 20-12-09

LO PROMETIDO ES DEUDA: ALBARRACÍN SIN FIN!!

EL RETORNO

El retorno from cepego on Vimeo.

SENDERISME A LES ASMAITES

Aquest passat diumenge, 29 de Novembre, vam eixir uns quants del Centre Excursionista a caminar per la senda de les Asmaites amb un bon grup de gent d'Oliva, Gandia, Benifla... tots ells amics i coneguts d'Esther (més coneguda entre ells per "l'alcaldessa").

El recorregut que férem fou pràcticament el mateix que el dia de la seua inauguració, a excepció que aquesta vegada l'eixida era des d'Atzúvia; així quedà doncs la ruta: Atzúvia-Asmaites-Pla d'Almiserà-Sender la Coma-Pego-Camí Salomones-Atzúvia. Al final entre 15 i 20 quilòmetres tingueren la culpa i 3h30' acabàrem la ruta.

.

El mateix dia de l'eixida i a petició d'un membre del Centre se'm va comentar de fer una altra eixida en un futur pròxim amb arribada a migdia al refugi La Figuereta i dinà de puchero fet per Pablo el Flac i Xarli (exquisitesa gastronòmica!!!). Així, que ahi queda eixa proposta.

.

Xeeaaaa m'han tapat la font del poble!!! Auuu i fins l'altra!!!

DE PEDRETES PER ALCANALÍ !!!

Hola lectores i lectors. Ahi va els comentaris del que ha donat hui diumenge 22 de Novembre per Alcanalí:

Ahi teniu al Xarli en la primera via que s'han fet ell i Beto. Jo no l'he feta però deien que era algo rareta: la veritat és que tenia un troset algo lliset que tararí que te vi...

Seguim en Maite i Lluna que miraven al Xarli com muntava. Com la gent major mirant com treballen en les obres, jiji!!

Xe xe que Maite també escala eh??!!! I si no mireu quins peasos llances que fa!! Pere aspavila que en dos dies et passa !! jaja!!!

L'incident del dia:

Kin careto que faig ehh!!? quan he volat amb les pedres al meu costat possiblement hauré fet una careta algo més xunga . "pillaaaaa!!!" és l'únic que m'ha donat temps de dir. Vuelo, pedres avall i al Flac bon susto. I jo també clar: ja no he fet la via. Això és per agarrar-s'ho a moda d'avís. Que no ha passat res però quan algú escala millor no anar passant per baix que si arriba a hi haure algú... imagineu-s'ho.

Bueno, el dia també ha donat per altres cosetes:
Posar en les peaso gorres del Pere i Maite. Ma quines gorretes tu!!! jaja!!!

Per pegar un "mosset" a migdia entre escalà i escalà:

I per blocar a Tormos de vespraeta:

I El Flac també a apretat les dents un poc:

Ala pues, "esto" es tot! a aprendre de l'experiència de les pedretes. Ojo!! quan algu està escalant!!

PENYÓ D'IFACH: NOVES EXPERIÈNCIES!

Gaudir? viure noves experiències? escalar? amics? veure Eivissa des del cim?

Amb aquestes intencions marxaren Jota, Pablo "El Flac" i Jaume cap les parets del Penyó d'Ifach el passat 25 d'Octubre. Buscàvem tots els mateix? què trobaríem?

Després d'arreplegar a Pablo en Pego i a Jota en Ondara, marxem un bon diumenge direcció Calp amb la intenció d'escalar una de les vies del Penyó. "No em claveu en res xungo, ehhh!!" digué Jaume. Per a Jaume era la primera vegada que deixava la deportiva i s'endinsava en el mon dels llargs i les reunions a mig camí. En canvi Jota i el Flac, apassionats i experimentats d'aquest tipus d'escalada, era un diumenge més per gaudir de l'escalada en el Penyó, de les seues vistes, del silenci a partir de la 2a reunió (made in Flac), de la seua roca, de les "ploramiques" de les gavines, dels "guiris" pujant pel sender (també made in Flac)...

Arribats al lloc i després d'una ascensió caminant fins peu de via, arribem a la via Costa blanca. Dirigits per Jota, el més experimentat en aquest tipus d'escalada, obri el primer llarg Pablo. Arriba a la primera reunió i comença la nova experiència per Jaume: crush!! primer passet per començar el primer llarg; aquesta és la benvinguda que ens dona La Costa Blanca. Algun pas més finet pel mig i Jaume arriba a la primera reunió. Poc metres darrere Jota.

Segon llarg: placa grisa i a mig camí una secció rojenca amb una gran escletxa per escalar de bavaresa i en "X". Obri Jota aquest llarg. El segueix Jaume (a qui personalment li agrada la secció rojenca) i tanca el llarg Pablo.

Tercer llarg: un llarg prou facilet de roca grisa. Obri Pablo. Arribem a la següent reunió sense cap dificultat.

Quart llarg: 6b+ a 200 metres. Bé està... Jota brillant! encadena el llarg sense patir. El segueix Jaume qui no juga massa net i tira d'alguna que altra cinta: el cocooooo!!! on meu clavat?!! Acaba el llarg el Flac relativament bé.



Cinqué llarg: a petició (sí o sí) de Jaume, ens desviem a l'esquerre per la via Pirata, per fer d'una tirada l'últim llarg. Obri el Flac: fa la travessia i cap a dalt. El segueix Jaume (en pocs minuts respira tranquil!!) i acaba Jota, qui exclama en arribar dalt: "No m'agrada anar de segon!!!" i menys en aquest tipus de vies assegura. I es que em deixat l'últim llarg de la Costa Blanca catalogat de 6b+ perquè a Jaume aquest tipus d'escalada... ejem ejem...buuffff...!!.

"Per fi dalt" "A mi no em torneu a enganyar" mig crida Jaume. Jota i el Flac es riuen!

"Eiii!!! mira Eivissa que bé es veu!!". I així, després de sentir al guiri: "Climbers!", ens llevem l'arnés, el material, ens fem la fotografia amb la illa al darrere i marxem sender avall: Bona vista durant tota la baixada!


Després beguda fresqueta, entrepà (que booooo!!!!!) i a la vesprada a Llíber. Allí estan Cambrils i Pere escalant. Jota aprofita per anar acabant la via que ha equipat en Llíber, situada a la dreta de "Rocadictos". Ahh!! en la zona ens trobem amb dos britànics d'aproximandament la nostra edat. Un d'ells és Josep en versió britànica. Aprenen algun que altre "taco": s'ho passa d'allò més bé repetint i fent-nos repetir "Chúpame la p... p...!!" o "Tira paca lla chicho".

Per acabar el dia la cerveseta en el Tallarina!

PUIG CAMPANA; ESPOLÓN CENTRAL, IV+

5:30h - Sona el despertador. Gràcies que ho tenim tot preparat!

6:00h - Puntual com un rellotge apareix Xarli per casa. Carreguem tot el material que no és poc: friends, empotradors, express, cordinos, reunions, mosquetons, les dos cordes... JODER!! si sembla el cotxe de l’home de la ferralla! Portem molt de ferro!!

7:30h - Arribem a Finestrat. Conduïm cap a la Font del Molí, als peus del Puig Campana. En aparcar, la silueta de la Gran Muntanya de llevant ens espera silenciosa; quín impacte que causa des de prop! Ens pengem els trastos. Ens decidim pel sender de l’esquerre. Després de 45 minuts caminant ens adonem que la via triada està més cap a la dreta; ens veiem obligats a fer camp a través.

8:30h - Per fi trobem el peu de via! Ja podem llegir: “Esp. Cntr”. Hem estat uns 30 minuts buscant i trepant, i per poc no desistim! Ja tenim el peu de via a uns 50 metres del pis pla.

9:00h - Tot preparat! Després d’un “Pedra, paper, tisores” jo comence: 1a reunió i sorpresa: de dos parabolts a la reunió sols hi ha un! Per sort, al costat hi ha un clau i dues fissures evidents on puc clavar un empotra de 8 i un de 6. “Monte” i al poc arriba Xarli. Es penja els trastos i tira cap amunt.

12:00h - Després de 5 llargs on hem tingut de tot: reunions als pins, travessies, pèrdua del empotra del 8... trobem la primera reunió de parabolts. Mengem alguna cosa i bevem aigua que el sol calfa de valent. Xarli tira cap a dalt...

13:00h - Xarli arriba a un “suite” de 5 estrelles en el pis 50 del Puig. Es tracta d’una reunió de parabolts molt còmoda on parem a fer un cigarret i gaudir de les vistes. Tot un luxe! Com anem bé de temps, perdem 15 minuts i ... en alçar la vista, veiem que l’assumpte es complica: tenim uns núvols enganxats al cim! Em toca obrir a mi el que serà l’últim llarg.

13:45h - Fi del trajecte. Ara toca baixar. La sorpresa ve quan observem que la senda es complica: hem de “destrepar” i passar per llocs un poc exposats. Per sort, hi ha un cable d’acer on decidim “anclar-nos”. En 30 minuts descendirem a la pedrera que ens durà al cotxe. Però està a 20 metres! Per baix de la nostra posició veiem un clau i un cordino podrit. Xarli em mira incrèdul i em diu: “Jo d’ahi no em descolgue”- afirma rotundament. Dos metres més avall hi ha un pont de roca: abandonem un cordino i un maillot i baixem a la pedrera.

16:00h - Per fi s’acaba’t la pedrera i el sender! Ens hem vist obligats a parar perquè les cames no responien. “Som uns putos domingueros Xarli”- cride. “Lo nostre és escalar no caminar”. En arribar al cotxe ens espera Cambrils, acompanyat de dos amics. Ens anem cap la Nucia a escalar però primer dinem i ens fem unes “birres” que hui ens les hem ben guanyades.

PABLO EL FLAC

XARLI EL VASCO

ALBARRACÍN SIN FIN: DE NOU PER TERRES ARAGONESES!

Aquest passat cap de setmana 3 i 4 d'Octubre hem estat un bon grup de gent fent bloc a Albarracín: Brauliet, Xarli, El Flac, Guillermo, Silvia, Pere, Maite, Cambrils, Ximo, Dani (en la foto fent el dinàmic al romo), David, Jose, Jose "Prosi", David, Garcia i Jaume.

Un grup partia el divendres de nit i la resta eixíem el dissabte de matí. Però una vegada allí, tots a blocar i blocar: xillar, bufar, desesperar-se, forçar i forçar, memoritzar, recuperar i blocar de nou: xillar, bufar...

El dissabte de matí anàrem els sectors més propers a la zona d'aparcament: els tsunamis, el bloc dels pessonets i el de l'escletxa d'enfront foren alguns dels més provats. En aquest zona destacar la malaurada lesió de Ximo provant un bloc molt exigent; esperem la teu prompte recuperació Ximo!!

Després de dinar visitàvem el Sector Arrastradero, ja que hi havia qui no havia estat. Allí provàrem blocs per a tots els paladars: dinàmics, escletxes, romos i més romos. I en acabar... al Molino del Gato!! com no!! Després de provar la cebada, marxàrem cap al càmping on després de la dutxa, ens juntàrem (pròximament penjarem el vídeo): la guitarreta, la tertúlia... i a dormir (no tots, jaja!!).

Diumenge: per una banda sector sol i per l'altra sector sostres. Apretar molt molt fins apurar la pell dels dits i les forces al màxim. Alguns encadenaments molt bons (ja els veureu també en el montatge) i d'altres no tant. Però sobretot molt bon rollo, sí senyor!!

Ja només quedava dinar tots junts en l'aparcament més proper al sector del sol. Quin gust de gent...!! crec que a tots, independentment d'encadenar més o menys blocs, se'ns va quedar molt bon gust de boca de la companyia: aquestos són eixos momentets que donen sentit a la vida. Gràcies a tots i fins l'altra!

Albarracín sin fin!!!!

EL CEP TAMBÉ FITXA

RECUPERACIÓ DE SENDERS

Hola a tots de nou!

Els escaladors del Centre Excursioniste a vegades canviem els mosquetons i l'arnés per la desbrosaora, les alicates i la serra per empendre labors de neteja i conservació de les diferents variants del sender PR-CV58.

En aquesta ocasió, estem recuperant l'antic sender que utilitzaven els veïns d'Ebo per anar als molins del riu Gallinera per moldre els cereals que conrreaven. Hui en dia encara queden les restes d'un d'ells, pegat al riu i situat a 2km d'Atzúvia cap la Vall de Gallinera anant per la carretera. I, en un dels seues trams, la senda passava per la Font d'Almeita.

Així, el tram en procés de neteja és el que connecta el "camí de les Ombries", ruta coneguda per els BTT de la zona, amb l'Almeita. És un sender bastant ample i resalta la seua bellesa per la zona ombria i poblada per on discorre i per el marge que l'acompanya durant tot el seu recorregut.

Tindràs l'oportunitat de comprovar la seua bellesa el dia 18 d'Octubre; ja que el Centre Excursionista de Pego ha organitzat una marxa per aquest sender en motiu de la seua inauguració.

Anima't i apunta't que de segur no et decebrà!

PRESENTACIÓ DEL BLOG

Buenas a totes i tots. Iniciem ací el blog dels escaladors del Centre Escursioniste de Pego. Blog complementari a la nostra web www.cepego.org.

En ell pretenem una participació dinàmica: opinar i exposar les experiències de tots aquells que vullguen compartir-les. També volem que siga un lloc de posta en comú dels escaladors de la zona i aquells més llunyans.

Esperem aconseguim tot això i molt més.

Saluts del rei del Vº