PENYÓ D'IFACH: NOVES EXPERIÈNCIES!

Gaudir? viure noves experiències? escalar? amics? veure Eivissa des del cim?

Amb aquestes intencions marxaren Jota, Pablo "El Flac" i Jaume cap les parets del Penyó d'Ifach el passat 25 d'Octubre. Buscàvem tots els mateix? què trobaríem?

Després d'arreplegar a Pablo en Pego i a Jota en Ondara, marxem un bon diumenge direcció Calp amb la intenció d'escalar una de les vies del Penyó. "No em claveu en res xungo, ehhh!!" digué Jaume. Per a Jaume era la primera vegada que deixava la deportiva i s'endinsava en el mon dels llargs i les reunions a mig camí. En canvi Jota i el Flac, apassionats i experimentats d'aquest tipus d'escalada, era un diumenge més per gaudir de l'escalada en el Penyó, de les seues vistes, del silenci a partir de la 2a reunió (made in Flac), de la seua roca, de les "ploramiques" de les gavines, dels "guiris" pujant pel sender (també made in Flac)...

Arribats al lloc i després d'una ascensió caminant fins peu de via, arribem a la via Costa blanca. Dirigits per Jota, el més experimentat en aquest tipus d'escalada, obri el primer llarg Pablo. Arriba a la primera reunió i comença la nova experiència per Jaume: crush!! primer passet per començar el primer llarg; aquesta és la benvinguda que ens dona La Costa Blanca. Algun pas més finet pel mig i Jaume arriba a la primera reunió. Poc metres darrere Jota.

Segon llarg: placa grisa i a mig camí una secció rojenca amb una gran escletxa per escalar de bavaresa i en "X". Obri Jota aquest llarg. El segueix Jaume (a qui personalment li agrada la secció rojenca) i tanca el llarg Pablo.

Tercer llarg: un llarg prou facilet de roca grisa. Obri Pablo. Arribem a la següent reunió sense cap dificultat.

Quart llarg: 6b+ a 200 metres. Bé està... Jota brillant! encadena el llarg sense patir. El segueix Jaume qui no juga massa net i tira d'alguna que altra cinta: el cocooooo!!! on meu clavat?!! Acaba el llarg el Flac relativament bé.



Cinqué llarg: a petició (sí o sí) de Jaume, ens desviem a l'esquerre per la via Pirata, per fer d'una tirada l'últim llarg. Obri el Flac: fa la travessia i cap a dalt. El segueix Jaume (en pocs minuts respira tranquil!!) i acaba Jota, qui exclama en arribar dalt: "No m'agrada anar de segon!!!" i menys en aquest tipus de vies assegura. I es que em deixat l'últim llarg de la Costa Blanca catalogat de 6b+ perquè a Jaume aquest tipus d'escalada... ejem ejem...buuffff...!!.

"Per fi dalt" "A mi no em torneu a enganyar" mig crida Jaume. Jota i el Flac es riuen!

"Eiii!!! mira Eivissa que bé es veu!!". I així, després de sentir al guiri: "Climbers!", ens llevem l'arnés, el material, ens fem la fotografia amb la illa al darrere i marxem sender avall: Bona vista durant tota la baixada!


Després beguda fresqueta, entrepà (que booooo!!!!!) i a la vesprada a Llíber. Allí estan Cambrils i Pere escalant. Jota aprofita per anar acabant la via que ha equipat en Llíber, situada a la dreta de "Rocadictos". Ahh!! en la zona ens trobem amb dos britànics d'aproximandament la nostra edat. Un d'ells és Josep en versió britànica. Aprenen algun que altre "taco": s'ho passa d'allò més bé repetint i fent-nos repetir "Chúpame la p... p...!!" o "Tira paca lla chicho".

Per acabar el dia la cerveseta en el Tallarina!